Blogs de escalada, todas las piadas de escalada en un sitio

Escalada Tradicional

Amb esparadrap
.
.
Text: Gerber
Fotografies: Germinal/Gerber
.
Tot i que el Pirineu té grans racons on gaudir de l’escalada en fissures, s’ha de dir que les millors de la península les trobarem sens dubte a la Serra de Madrid, primer perquè n’hi ha moltes i després perquè els locals no les han omplert parabolts. De les tres principals zones que hi ha, la Cabrera, Galayos i la Pedriza, és potser aquesta última, la més emblemàtica i a on, gràcies a la quantitat de rocam, s’hi duen a terme més realitzacions. En aquest article farem una breu descripció d’alguns sectors i les possibilitats que hi ha per anar a empotrar.
.
Per ubicar-nos una mica hem de diferenciar el que seria la Pedriza Anterior, més propera a Manzanares i de cara a la plana de Madrid, i la Pedriza Posterior, situada més cap al interior.
.
Pedriza Anterior: La roca més coneguda d’aquesta zona és el Yelmo, però la escalada que s’hi desenvolupa és més aviat en placa. Les fissures més interessants per tibar les trobarem en blocs de poca alçada situats a les proximitats del Yelmo. Las “Cinco Fisuras” per exemple és un sector molt interessant amb vies de tots els nivells; Carne de Libreta (7c) és la més difícil, però Pasaporte a Utah (7a+) és increïble. A la Muralla China hi trobarem també bones fissures com Tutankamon (7c), una fissura de dits amb un off-with final curt però intens, o Paloma Belázquez (6c+), segons els locals una de les millors de la zona. La secció clau es desenvolupa per un gran desplom fissurat amb empotraments de mans primer i després de punys, molt impressionant. Però la proposta més difícil és History Board (8a) d’Eladio Vicente a “Los Bloques de la Pradera del Yelmo”, una fissura desplomada de dits que es va eixamplant fins a convertir-se en off-with, de ben segur, per acabar sollat de dalt a baix. Totes aquestes vies es troben totalment netes i només algunes (no totes) tenen reunions per despenjar-se. La llàstima és que no tenen deu metres més. Ah les aproximacions son de dues hores anant per feina.
.

La fissura "Tutankamon" (7c). A la fotografia superior en solo a la fissura "El Tio Perujo" (6b).

Pedriza Posterior: A diferència de la Pedriza Anterior, aquesta és una zona més verda, amb força bosc i més aigua. Si estem farts de totxos podem anar a “El Pajaro” on hi trobarem vies de fissura de varis llargs (180m) per a tots els gustos. “El Hueso” també és de visita obligada tot i que les vies normalment no son d’autoprotecció. Una de les més famoses Me Cago en Dios (7b+ i pènduls difícils) té una magnifica babaresa al primer llarg, però el més curiós és el tercer, que travessa “El Hueso” per dins mitjançant una xemeneia claustrofòbica de deu metres. L’escalador més prim de la cordada és el que li tocarà anar de primer. El que va de segon, si està més grassonet pot pendular cap a l’esquerra, que és més expo i difícil però més ample. Per suposat no hi ha cap assegurança en tota la xemeneia, seria impossible espitar o perforar en un lloc tant estret. Altres sectors també interessants però amb roques de menys alçada son “El Laberinto”, un lloc que ens recorda els racons més inhòspits de Montserrat, o “Las Buitreras” molt a prop del Laberinto i amb magnífiques fissures d’un i dos llargs.

Germinal recupera la xemenèia de "Me Cago en Dios"

http://www.zaunka.com/dani/ és una pàgina d'uns Madriles fanatics de fissures amb fotos inhumanes de la Pedriza, Galayos i la Cabrera.
.
En aquesta adreça http://www.youtube.com/escaladatradicional#p/u/0/FMAy-YeCEdI hi ha el vídeo d'una ascensió a vista a Tutankamon (7c) i a Paloma Belazquez (6c+).

© 2009 Blogsdeescalada.com | Design by: MSN | Contacto