
Arriba l'11 de Setembre, toca celebrar la Diada de Catalunya, penjar la senyera als balcons, reunir-se tot el poble per demanar la independència catalana, passejar-se pels carrers amb torxes enceses tot fent una mena de processó... Dijous estic esgotadíssima, sembla que encara no m'hagi recuperat de la Festa Major. No surto de concert i me'n vaig a dormir aviat.
Divendres: vora les 10 del matí, marxem el quartet cap a Osca que els xatos volen anar de botigues a l'Outlet del Barrabés... No hauria de ser jo qui hauria de demanar per anar de compres? Bé, després de fer un munt de carreteres secundàries i de passar per poblets perduts i preciosos, arribem a Gavarnie. Deixem el cotxe i estirem les cametes fent una visita al Circ de Gavarnie amb la seva cascada més llarga d'Europa (423m... si no recordo malament), espactacular! Hi he de tornar! Sopem al mig del poble (entrepanets i cuina de fogonet) amb la idea de dormir a la cabanyeta que hi ha a la Presa d'Ossoue, ja que comença a plovisquejar i ens fa mandra plantar tendes.
Dissabte: matinem i a les 6.30h ja estem caminant amb el frontal, estic tan adormida que no m'entero del tros que fem (ho veig fent el camí de tornada) i al cap de 2h 30min arribem al Refugi Bayssellance on tenim el PETIT VIGNEMALE (3032m) als morros. Molt facilet de coronar-lo amb unes vistes espectaculars de tot el massís. Això sí, una cresta guapíssima... però, reculem perquè no veiem clar el tram de desgrimpar per anar cap a l'Espalda. A part d'això, a les 10.30h del matí ja quedem amagats enmig d'una boira espessa que ve acompanyada d'uns núvols carregadots... No tinc ganes de mullar-me, decideixo tirar avall i un altre dia serà. L'Albert m'acompanya, l'Arnau i el cotorra fan el Vignemale gran per la glacera on els enxampa la pluja a última hora... Agafem cotxe i cap a Piedrafita de Jaca s'ha dit!
FOTOS: 1) Brecha de Roland mentre pugem cap al Refugi. 2) Vista del Petit Vignemale i el glaciar. 3) Zoom del glaciar.
Vista de la cresta que baixa del Petit Vignemale... pel darrere es veu un passet dels guapos!
Diumenge: No matinem tant i sense esmorzar massa (els xatos del refugi no tenien pa!!! Ai, senyor!) fem camí cap a Formigal per anar a visitar la PEÑA FORATATA amb la Sandra i el Jordi. És una sortida molt maca, una matinal tipus Pedraforca on has de grimpar per pujar-hi i fer un parell o tres de ràpels per baixar-hi. A dalt, hi ha un regal: una vista del Balaitous, de la Cresta dels Diables, del Midi d'Ossau i més muntanyes infinites...
Peña Foratata al fons a l'esquerra
Peña Foratata des de la banda de Formigal, per on es puja.
1)
2) 
FOTOS: 1) un dels trams de grimpada. 2) la planta més freqüentada de la paret.
Parem a fer un mos pel camí i cap a Manresa que hi falta gent! :D